Ara des de Kongoussi

Gracies a tots per les felicitqcions d,aniversari. Vos puc dir que no m,he sentit sol...
Aco va acabant-se i promte ens vorem i ho contarem tots junts.
Ahir tingerem un encontre amb els xiquets del projecte, orfes i amb pares afectats. Eren 96 perque no pogueren vindre molts. Estiguerem tot el dia junts, vingueren les autoritats i menjarem junts... ja voreu les fotos.
Be aci anem rematant garbes i fent les darreres fotos.
Xim, aci tambe he vist homes i mans que dia rere dia ven construint el seu pais.... Crec que no podrem fer res de confiteor aci, pero no haguera estat mal...
Besos per a tots, us estime
Fins aviat
Xavi

Xavi a Oahigouhia

Ieeeeeee com va tot per ahi....
Es una alegria poder tindre contacte amb els amics encara que siga aixi...
Ahir portarem a una familia de quatre fills sordomuts al metge. Els pares estan malats i els xiquets no havien eixit mai del poblat, no havien vist mai un blanc ni havien pujat mai a un cotxe. Estaven alucinats, i damunt sordomuts. Els portarem al metge a 115 km, perque hi havien uns cooperants de Xiquets pel Mon fins dema. Els van vore i estem vegent la possibilitat aue vagen a una escola internat que hi ha per a sordomuts i que ha prpiciat una altra ONG. Pareix ser que sera posible. El mes complicat aci son els diners, aproximadament 300 euros per xiquet i any l,escola i l,internat....
Ja voreu les fotos.
Cada dia estan plenes de moltes experiencies noves.
Aci hi ha moltissima diferencia entre els pobles grans i els poblats...
Bo ja ho contare amb mes detall.
Recordeu de pregar per la gent d,aci a les vostres oracions.
Molts besos i abracades.
Xavi

Desde Kongoussi

Per fi he trobat un ordinador!!!!!! encara que funciona mooooolt lentament. Bo aci tot funciona molt lentament.
L,experiencia esta siguent impresionant, mira que Aureli m,havia dit coses, pero viure aco es molt dificil. Ens han rebut amb els bracos oberts en el projecte. Hem fet unes visites als poblats a visitar els malalts, que es una de les feines que fa el projecte, i ha estat molt dur. Vos puc dir que he plorat varies vegades, i akgu mes per aci tambe. Ja vos contare i veureu les fotos i el video.
Hui hem tingut una alegria gran peraue hem visitat un jove de 21 que esta malalt i es orfe, els pares estaven infectats. Fa 4 anys estigue 8 mesos al llit, pero ara treballa a poc a poc al camp. Ha estat nolt xulo.
Bo ja vos contare que hi han moltes histories.
No se si hem podre tornar a conectar.....
Molts besos i abracades per a tots
Xavi

xavi desde Ouagqdugou

Com esteu tots per ahi?
Nosaltres , de moment molt be. Encara estem a la capital, dema anem al projecte q esta a 150 km d'aci. Crec que per camins no massa be. Aquest mati hem comprat artesania i aci es tot molt diferent. Ens atenen Suzanne, que es la monja que du el projecte (amb ella anirem a Bam) i Ernest, que colabora, pero viu en Oaga. De fet escric qco des d'el despatx d'Ernest, que es una altra ONG que es dedicq q les plantes medicinals per a la gent d'aci.
La capital no te res a veure en els nostres pobles. Es inmes, tot molt gran, amb molta gent pel carrer, sobre tot a peu; en bici i en moto. I com no molta miseria:
A nosaltres ens tractec de primera...
Bo, dema anirem a una altra realitat.
Si puc vos anire contant.
Molts besos i abracades per a tots
Xavi

m'en vaig a Burkina

Este bloc es per a comunicar-nos (si Déu vol, i pot ser) des de Burkina